És hora d’explicar-vos per què soc aquí. Jo soc meteoròleg i vaig treballar com a predictor del temps a l’Agència Estatal de Meteorologia, o AEMET. Durant els meus any a l’AEMET vaig fer el meu doctorat sobre la precipitació als Pirineus que, per suposat, incloïa la neu. Durant aquest període també vaig tenir l’oportunitat de participar en tres campanyes antàrtiques a la zona de la península Antàrtica. Quan vaig decidir que volia dedicar-me 100% a la recerca vaig trobar una plaça sobre interaccions entre la neu i l’atmosfera a l’Institut per la Recerca de la Neu i els Allaus, o SLF, a Davos que s’adaptava molt bé al que havia fet prèviament, i cap allà me’n vaig anar. Però us preguntareu, què volen dir interaccions entre la neu i l’atmosfera? L’atmosfera, l’aire que respirem, sembla que no afecti en res la superfície, però en realitat està tota l’estona intercanviant energia i elements. L’exemple més clar és amb la pluja. Si plou el terra es mulla, i si fa sol i calor el terra s’asseca. El mateix passa amb la neu. Si fa sol i la temperatura és alta la neu es desfà i si fa molt fred, tot i que no ho veieu, la neu canvia.
Per això estudiem la neu, que és una substancia excepcional amb moltes propietats ocultes. Sabíeu que la neu és un material molt calent? No, no m’he tornat boig. Des del punt de vista dels materials la neu és càlida. El que vull dir és que sempre està a una temperatura molt propera a la temperatura de fusió, on es torna aigua. Per posar-vos un exemple, el ferro es torna líquid a 1538 °C; per tant, si estem a l’estiu a 38 °C encara ens falten 1500 °C per fusionar el ferro. En canvi, la neu es torna líquida a 0 °C, i si estem a -15 °C només ens queden 15 °C per fusionar-la. Això vol dir que la neu, sigui la temperatura a què es trobi, està sempre molt a prop de desfer-se i això la fa una de les substàncies més càlides des del punt de vista dels materials.
Però tornem al meu projecte aquí. Jo no estudio la neu en si com a material, això ho fan altres companys de l’SLF. Com he dit abans, jo estudio la interacció de la neu amb l’atmosfera, i específicament una de les interaccions més desconegudes i difícils d’estudiar: què li passa quan la neu s’aixeca pel vent. Això és el que anomenem “torb”. Aquí podeu veure un dia de torb des de l’estació.
Dia de torb fort a l’estació vist des de la finestra (vídeo)
El torb ocorre molt sovint a l’Antàrtida, i és una font molt important de sublimació de la neu. Què vol dir sublimació? Sublimació és quan la neu s’evapora directament sense passar a aigua líquida. Això passa sovint a zones molt fredes. I és molt important entendre aquesta interacció per millorar les nostres mesures i prediccions sobre quant de gel es perd cada any a l’Antàrtida.
El meu grup porta mesurant el torb a l’Antàrtida des de fa uns quants anys a partir d’unes poques estacions amb instruments específics. Tanmateix, aquestes estacions es troben a la superfície i amb elles no podem entendre què passa a les capes altes del torb. Per això instrumentarem la torre en alçada… però ja us en parlaré en la propera entrada del diari de recerca. De moment he començat extraient les dades obtingudes durant l’hivern i desenterrant l’estació meteorològica ja muntada. Un dels treballs més comuns per a un científic especialitzat en la neu és precisament palejar neu. És molt cansat però també força divertit. Aquí podeu veure com ho faig i com després intento pujar l’estació (vaig necessitar ajuda després per pujar-la més, ja que jo tot sol no podia fer-ho):
També he anat preparant tot el material per instal·lar-hi i he fet canvis d’última hora a l’estació. Ara ja està tot preparat per començar i espero ben aviat començar a instal·lar tots els instruments.
La entrada 4- Investiguem el torb se publicó primero en Recerca en Acció.